dijous, 7 de març de 2013

MOSSÉN PORCAR I EL SEU DIETARI


Mossèn Pere Joan Porcar va nàixer a València el 1560, de família modesta. A partir del 1598, quan ja era beneficiat de la parròquia de Sant Martí, va arreplegar en un dietari moltes notícies produïdes en la ciutat i el regne. La darrera que anotà va ser el 30 de desembre del 1628, i hom suposa que va morir a les primeries del 1629, quan comptava 69 anys.


Ací teniu una breu mostra de les notícies que anotà, amb titolets i en una versió que pretén facilitar la lectura, mantenint el sabor antic del seu llenguatge: 

Nevar (1589)/ Diumenge, lo primer dia de cap d’any, nevà tota la matinada, que hi havia més d’un pam de neu per los terrats.

Cises de les Corts / Dilluns a 20 d febrer 1606, se publicà la crida de les cises de les Corts imposades en los sombreros, cartes, i amb la neu. Pregue a déu que els que hui manen les vegen llevades i als que són causa que s’imposaren Déu los castigue amb sa divina justícia per haver venut, i perdut i traït la terra; i al senyor Rei, que li done camí i veja lo mal que la pobra terra patirà, i que castigue als que són causa de tal perdició.

Mort d’un obrer (Divendres 22 de setembre, 1606) / Dit dia a les set hores del matí caigué de l’obra de la clau del cap de l’altar de Sant Andreu un jove que es deia Jeroni i morí a les onze del matí.

A huit onces la qüerna / Dimecres a 20 de juny 1607, posaren los senyors jurats a huit onces la qüerna de pa de rei, que cert alegrà en gran manera la gent, i sols durà aquest dia tan solament, perquè en lo altre següent ja estigué la qüerna a cinc onces i mitja: nostres pecats ho volen, que el bé no dure per al pobre.

Cometa en lo cel (1607, setembre) / En aquest mes aparegué un gran cometa en lo cel, presagi de l’expulsió dels moros d’Espanya.

Dia de festa (1608) / Dimarts a 2 de setembre fonc feriat; hi hagué justa poètica en Predicadors i lo Micalet féu grans focs.

Gran avalot en València per falsa nova dels moros / Diumenge a 4 d’octubre, 1609, dia de Sant Francesc, vingué gran avalot que els moros de Bétera s’havien alçat en les sitges, i fonc fals, i posaren en gran avalot a València i espant oint missa lo virrei en Sant Francesc. I en est temps se donaren gran pressa los moros de llocs prop de València d’embarcar-se en lo Grau.

Foc en les gàbies dels orats / Dilluns a 15 de febrer 1610, a les onze hores de la nit, se pegà foc a les gàbies de l’Hospital General dels hòmens i es cremaren catorze orats, i tocà la campana gran del Micalet amb gran pressa que espantaren a alguns de València.

Sol / A 20 de març 1612, començà a entrar lo sol per los finestrons de la llibreria de ma casa.

Dels diables de Santa Mònica / Dimarts 26 de març 1613, hi hagué gran avalot en lo monestir de Santa Mònica fora lo portal dels Serrans, perquè feia més de quinze dies que hi havia tres diables que eren vinguts a inquietar tres novicis que hi havia en el monestir, i principalment un que es deia frai Carpi, fill d’un semoler que estava en lo carrer d’En Bou; i los tres diables s’anomenaven l’un Trenca Cosetes, lo altre Maimonet i lo altre Tans de Garrofet; i molts veïns són estats en companyia de dits religiosos per acompanyar-los, i els diables los feien molt gran dany que no els deixaren plats ni escudelles ni obra de terra que els aprofitàs. I dimarts, entre nou i deu hores del matí, dic a 26 de març, frare Pere de Sant Francesc ne conjurava i llançà dos, i al punt que els llançà plogué pedra i aigua i quan los conjurava li deien que se n'anàs en hora mala i l’altre prengué de les cames al dit Carpi que tenia davall lo seu mantó i l’arrastrava i amb los conjurs lo deixà, i li digué “que se n'anàs, cugot, en hora mala”; i veien los religiosos com jugaven a la tarongeta en alt i no veien qui jugava, i veien que jugaven amb un caputxó com qui juga a la pilota. I digueren que dits diables eren vinguts per inquietar los dits novicis i els pobres frares del monestir no gosaven dir a ningú res per no alterar la gent fins tant que no pogueren més, que estant una vesprada en la disciplina i havent-hi alguns seglars, mogueren tant avalot i remor que espantaren i així foren forçats a descobrir-ho a alguns.

Alcavota emplomada / Dissabte a 22 de novembre 1614, a la vesprada, passejà per València una dona emplomada per alcavota per la Real Audiència.

Crida que arruixaren (1615, setembre) / Divendres a 4 de dit mes féu crida la ciutat que cascuna casa arruixàs son enfront sots pena de deu sous per la gran seca que feia i la calor, que havia molts mesos que no plovia.

Desgràcies de frares (1615, primers de setembre) / Estos dies havien donat metzines a fra Garcia de la orde del Carme i s’havia posat la Reial Audiència en dit negoci. I també vingué nova com en Castelló de la Plana los frares de Sant Agustí s’havien desafiat i tirat uns als altres d’escopetades i n’havien mort dos.

Crema de 200 cafissos de forment / Dimecres a 18 de maig 1616, cremaren los senyors jurats en la rambla, prop la gola del vall al riu, dos-cents cafissos de forment roín que un avituallador de València lo venia d’amagat.

Tancada dels portals de València per lo desafiu de dos cavallers / Dilluns a 27 de juny 1616, al matí, tancaren tots los portals de València i ningú no obriren, llevat lo del Real, que l’obriren a les sis hores del matí, perquè deien que s’havien desafiat don Joan d’Íxer i lo fill del senyor de Miraflor i altres cavallers.

Bandolers de la Ribera / Dilluns a 26 de setembre 1616, portaren en una carretada catorze bandolers de la Ribera.

Paraules / Dit dia de dilluns a 27 de febrer, 1617, a la vesprada, don Ramon Boïl, senyor d'Albatera, i don Joan Vilarrasa, senyor de Faura, en la plaça de la Seu llançaren mà a les espases sobre paraules.

Desastres en València / diumenge, a 29 d’abril de 1618, entre deu i onze hores de la nit, mataren en la plaça de Caixers a Cristòfol Santjordi, jove de gran valentia, ordenat de menors; i mataren a Verger, escrivent de notari, a la plaça de Santa Caterina; i a frare Marcel·lo, que allí estava pres, anys havia, per la mort del Guardià de Sant Francesc, donaren algunes ganivetades; i lo mateix dia, una dona, prop del monestir del Carme, estava frenètica, o endimoniada, i es menjava a mossos una criatureta seua, i a frai Pere de Sant Francesc li pegà un gran mos en la mà dreta; i trobaren en la cavallerissa del doctor del Real Consell misser Navarro, una criada soterrada.

Crida del duc de Gandia per a no pagar lo que deu / (1622) Se féu crida de Sa Majestat... a efecte de valer al duc de Gandia per a que jamai pague lo que deu als acreedors i censalistes, constant a tot lo món que no hi ha senyor més aforrat ni més ric, així per lo grandíssim espoli que ha tengut de l’expulsió dels seus moros, com per la regència de Virrei que fonc de Sardenya, que aforrà prou, i també que lo senyor Rei li ha donat d’ajuda trenta mília lliures.

Desastre en Sant Joan del Mercat entre capellans / Dilluns a 8 de maig 1623, de matí, en lo cor d Sant Joan del Mercat, estant dient missa d’un cos, acontengué que un capellà, dit mossèn Abat pegà amb los ciris que tenien en les mans a la cara del cabiscol i el maltractà, i cessaren los oficis. I lo senyor vicari general no donà lloc que es digués missa en dita església, ni en lo fossar, ni els demés capellans que no l’havien dita la diguessen. I a la vesprada digueren vespres solemnes.

Selfa, d’Alacant (1624, gener) / Dissabte a 27 de dit mes portaren amb gran guarda d’escopeters a N. Selfa, d’Alacant, gran bandoler.

Home vestit com a dona / Dijous a 26 de setembre 1624,entre sis i set hores del matí, trobaren un home vestit amb son mantell com a dona, ben armat i amb un punyal, i deien que era un beneficiat en la Seu que es deia mossèn Jover.

Abundància de peix / Quinze dies arreu en tot aquest mes de giner 1627, hi ha hagut gran peixca de llobarros en l’Albufera, tant que anava a set diners la lliura, cosa que de anys a esta part no s’ha vist en València.
Esta peixca era lo únic barato en València, lo demés de menjar cada dia més car.

Bastonades (1627, darrera setmana d’abril) / Estos dies fonc fama pública en València que un dia donaren de bastonades a un jutge criminal de la Real Audiència i no per res de bo, i dien que en una casa de dones.

Avalot en Sant Agustí / Diumenge a 26 de setembre 1627, entre nou hores i deu de la nit, los frares de Sant Agustí tocaren a foc per lo gran motí i revolució que entre aquells hi hagué així de bastonades , ganivetades i pedrades, i romperen la porta de la celda de Fra Garcia, prior d’aquells, i ell se’n fuixqué per l’hort, i a les deu hores de la nit anà lo senyor oficial i vicari general allà i a l’endemà anà lo il·lustríssim senyor arquebisbe com a comissari apostòlic a veure lo que era.

Malaltia (1628, abril) / Divendres a 28 de dit mes, Nostre Senyor fonc servit de dar-me gran febra i estiguí huit dies continus en lo llit.

Bous (1628, juliol) / Dilluns a 3 de dit mes, bous en la plaça de predicadors.

Acte de la Inquisició en la plaça de Sant Llorenç / Diumenge a 13 d’Agost 1628, al matí, tingueren acte públic de la fe los senyors inquisidors. I feren fer cadafals davant les finestres de la plaça i en mig de les dues finestres posaren un dosser, lo que no s’ha fet en altres actes. Varen traure setze o desset penitents i amb aquells un cremat, esclau d’un llaurador, dos o tres fetilleres. I acabaren entre una i dos abans migjorn. I lo virrei amb sa muller estigueren en la darrera reixa baixa de la casa del duc de Gandia, a la part de dins, i els senyors inquisidors davall lo dosser en lo cadafals. I a l’endemà ne assotaren tres per los senyors inquisidors.


2 comentaris:

  1. Jo, a més, el trobe divertit i desmitificador de moltes opinions.

    ResponElimina